Hart, Lorenz Hart. Uneasy in my easy chair... Algun dia li farem justícia com un dels millors lletristes dels musicals nord-americans. Heu vist Blue Moon? Jo encara no. Quedem-nos de moment amb aquest magnífic "It Never Entered My Mind" en la veu de Sarah Vaughan (sí, també hi ha la monumental versió de Miles Davis, però diria que allò, sense lletra, ja és tota una altra cosa).
Quan has canviat al català la llengua per navegar en una web deu vegades et regalen alguna cosa? Quan arribes a cent vegades queda finalment enregistrada la teva preferència lingüística?
De la sèrie "Com pot ser que no hagués vist mai abans aquesta foto?" (que és, de fet, una postal de l'època). Àngel Guimerà davant del monument a Rafael Casanova, al que llavors era el Saló de Sant Joan (avui passeig Lluís Companys), a l'entrada a l'Exposició de 1888 venint de l'Arc de Triomf.
La curiosa tirada dels arranjaments provisionals a convertir-se en solucions definitives. Enough.
"Què significa això que anomenem 'literatura catalana'? En un context de mobilitat i multilingüisme creixents, ¿com podem mirar d'entendre com es configuren les lletres catalanes"... Cesca Castellví Llavina ha fet una llarga ressenya de Literatura, llengua i lloc. Termodinàmica aplicada a les pàgines de llibres d'El Punt-Avui, i la titula "Literatura entròpica".
Coneixement: tenir les respostes correctes, o adients. Intel·ligència: fer les preguntes correctes. Saviesa: saber quan fer les preguntes correctes. I tot plegat té a veure sempre en essència amb la curiositat.
En un concert a la sala Space, a Evanston, el teloner, Dave Moore, explica a Jeffrey Foucault, enllaçant de primera el que diu amb la cançó: "Ara que ja soc gran, l'únic retret que em faig és que em vaig passar la vida anant de bars, i de la meitat de la vida no me'n recordo... i l'altra meitat no hi ha manera que l'oblidi."
Entrades
Comentaris
